«COMUNICACIONS ESCRITES DE LA SARDANA»

Llibre de Robert Roqué i Jutglà, prologat

per Emili Casademont i Comas

                      FRAGMENTS DEL PRÒLEG

L’EDICIÓ DEL LLIBRE que teniu a les mans, Comunicacions escrites de la sardana, benvolguts lectors, constitueix un veritable encert, ja que, a les seves pàgines, s’hi reprodueix bona part de tot allò més important i curiós que, en èpoques passades, s’escrigué sobre la dansa nacional de Catalunya. Es tracta d’uns textos, originals de prestigiosos escriptors, periodistes i músics del país, així com de més enllà del nostre territori patri, apareguts en llibres, diaris i revistes, la majoria de molt difícil localització avui dia. Això vol dir, lògicament, que Robert Roqué i Jutglà s’ha vist obligat a realitzar considerables esforços per poder fer, amb un èxit que considero més que remarcable, l’obra que ens ofereix. Roqué, cal recordar-ho, és el director de Som, la veterana i acreditada «Publicació de Cultura Popular Catalana», i el cap de la secció sardanista del Diari de Girona. Una persona, gran articulista, que ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi, aquest any 2012, en reconeixement a la seva extraordinària i lloable tasca a favor de la sardana i del nostre món cultural en general, tasca que, empès per un entusiasme fora de sèrie, ve portant a terme des de fa una bona colla de dècades».  (…)

GRÀCIES AL FET d’acostar-me ja a la vuitantena -i en part, també, gràcies a la meva dilatadíssima dedicació a l’exercici professional del periodisme, tant a Catalunya com a l’estranger, he tingut el privilegi de conèixer alguns dels literats i músics que surten en aquest llibre. O bé, de persones que hi tingueren una profunda amistat. No puc oblidar, per començar, que el meu avi patern, en Francesc, propietari d’una coneguda carnisseria, fa anys desapareguda, situada al Barri Vell de Girona, fou amic de Santiago Rusiñol. Tan amic de l’inspirat autor de L’auca del senyor Esteve i d’un gran nombre de cèlebres peces literàries i teatrals, que sempre que «don Santiago» anava a la capital del Gironès, per tal de pìntar de meravella els jardins de la Devesa i l’aleshores veïna i paradisíaca Vall de Sant Daniel (feina en què l’acompanyava en «Pepet Gitano», el seu fidel «criat» gironí), acudia a saludar el meu avantpassat, a l’esmentat establiment càrnic, i ambdós feien petar la xerrada una bona estona. Rusiñol fou aquell que, poc abans de finar l’any 1931, escrigué a L’Esquella de la Torratxa, setmanari barceloní de força difusió, aquesta genialitat seva: «De les moltes coses que s’han dit, que es diuen i que es diran sobre la nostra sardana, no sé si s’ha arribat a dir que té el ritme de Catalunya». (…)

CATERINA ALBERT I PARADÍS, l’exímia novel·lista i poetessa «Víctor Català»; Albert Martí, coronat per Pau Casals com «el rei de la tenora»; el mític tenor Emili Vendrell, l’escriptor Prudenci Bertrana; Vicenç Bou, el compositor de sardanes més popular de tots els temps; el músic, escriptor i polític Josep Fontbernat, que fou un dels deixebles predilectes del mestre Morera i que, l’any 1926, féu que La Principal de la Bisbal efectués, per primera vegada en la seva gloriosa història, la primera sortida a l’estranger, a l’acabament de la qual sentencià, emocionat, que «El Creador se servirà de la cobla, el dia del Judici Final, per a cridar els morts», etcètera, formen part d’una llarga llista de figures il·lustres ja desaparegudes del món sardanístic, o relacionades amb ell, que m’honoraren amb la seva amistat». (…)

I JA PER ACABAR, permeteu-me, si us plau, aconsellar-vos la lectura d’aquest llibre, Comunicacions escrites de la sardana, un cop hàgiu finalitzat la del pròleg, el més apropiat, penso, que jo podia fer-li. I és que, en aquesta obra, Robert Roqué i Jutglà hi ha sabut ben plasmar, tal com he consignat de forma bastant clara al principi, una important i valuosa mostra del que s’ha dit, en lletres d’impremta i en temps pretèrits, sobre la nostra dansa nacional. Estic completament convençut que, si seguiu el meu consell (un consell ben modest, potser, però, això sí, d’allò més sincer), m’ho agraireu de debò».

   

Emili Casademont i Comas

Periodista i escriptor 

  

Robert Roqué i Jutglà

Llibre editat  pel Grup d’Informadors Sardanistes

de Catalunya (GISC)

Impressió: Arts Gràfiques Cantalozella, S.A.

Santa Coloma de Farners (Girona)

Dipòsit Legal: GI-1100/2012

ISBN: 978-84-615-8141-2